Tot va començar en véncer l’mperi dels macarrons en tomaca, tots recordareu, o la majoria, ixes vesprades als campaments davant d’un plat de macarrons durant hores, lluitant crec recordar en aquells temps amb Bea per no voler menjar-me els macarrons i quasi potant al ingerir tant sols un, doncs açò ja va acabar podent ingerir continuadament tomaca fregida al meu refinat i selecte estòmac , tant en la variant de acompanyament de pasta tant com en la de piscina per a la carn tal com l’embotit, el conill… El següent reducte que em vaig plantejar a partir d’ací fou el formatge, si aquest caia el camí quedaria lliure per conquerir l’imperi de les pizzes, salvadores en moments de perreria culinaria i senzilles i baratesa de menjar en algun bar/ pizzeria (fins ara la meua presència en aquestes provocava forats a les meues butxaques al tenir que consumir costelles normalment, única alternativa carnívora a les pizzes en tals locals) doncs, aquest conflicte ha acabat, l’estratègia jahavia estat fixada abans de la meua partida cap a les terres del nord però inseguretat i altres alternatives havien provocat que tal campanya no fora possible. En condiccions més adverses doncs ací, a Lund, un dia per la nit amb mooolt de gos i ajuda amiga ens hem dirigit a la pizzeria, que tan sols dista de ma casa uns 20 metres, i he menjat part de les dues primeres pizzes de ma vida.

“En el dia de hui, captives i desarmades les pizzes, han alcançat les meues mandívules els últims objectius dels extrems de les pizzes. “

Direu boig, direu altres coses, però em conegueu, com sempre i altra vegada he descobert noves coses davant de la meua caboteria, però rectificar és de savis. Qui sap si algun dia menjaré peix del que fa gust realment a peix, però bé seguiré informant, de moment hi ha molta més carn que de peix, cosa que em fa molt feliç. I que aquestos canvis no servesquen de precedents a altres que de moment no desitge, seguisc sense beure, i pot ser que siga una de les poques persones en tota la ciutat que siga així. Respecte al tema aquest i els suecs informaré altre dia.

sent no poder haver compartit aquest moment amb vosaltres

Doncs això que anem a passar el cap de setmana a Copenhaguen que està solament a 45 min d’ací, i me’n vaig ja.

Adéu

Hui ha estat un dia esgotador!, primer perque ahir em vaig gitar quasi a les 3 acabant els deures, ací deures és quasi un treball que vam fer l’any passat que comptava crec que un 20% o més de l’assignatura. El haver vingut a aquest lloc us ho he dit varies voltes també ha estat pel departament de Control, un dels millors que hi ha crec amb el que les assignatures que faig digam que no son fàcils que juntant amb que la setmana passada vaig fer prou el erasmus doncs aquesta setmana he pagat les conseqüències.  A part de que hui tenia classes de suec fins les 9:15 de la nit (Ja, jag talar lite svenska!) i almenys gràcies a Maria,  que ens ha convidat a sopar s’ha fet més lleu. Aquesta nit hi havia sopar double corridor també però aquesta vegada a l’altre i tampoc he pogut anar ja que era a les 19:30 i jo estava en suec.

Informe de visites:

Dimecres: Västgöta

Dijous: Östgota

Divendres: Goteborg

Hui: Torne Östgota o on els italians em porten.

Perquè dic que crec que m’he equivocat de Nation, per diverses raons comence a enumerarles i intentaré ser delicat, suave suave…

1.- Per primera vegada ixc d’una nation i dic, vaia tela! que bé m’ho he passat hui! ( no recorde exactament si foren ixes paraules textualment, però el feeling fou ixe)

2.- La música de östgota m’encantà, cal dir que en vastgota per ara tots els dies han ficat quasi la mateixa música i en el mateix ordre i no només això sino que molta d’ella no m’agrada, en Ostgota era més electrònica i de més qualitat, per a la meua poca experiència en aquestos camps, ja sabeu que soc alçador de cuernos, jo crec que no estava gens mal i el DJ feia realment de DJ

3.- El dia, cal dir que dijous de matí a primera hora ( 8 o’clock in da mornin) aquest primer periode tinc l’assignatura de Real Time Systems, tema algo difícil que es fa encara més si sols has dormit unes 4 hores.

4.- La gent, Västgöta és la nation on la majoria dels estudiants internacionals s’uneixen, jo per no trencar amb la tradició ho he fet, aquestes altres nations estan més al centre de la ciutat amb el que hi ha molta més gent autòctona, no es fan tans clans d’spanishitos ni tan internacionas, cal dir que de vegades val la pena molta gent internacional, però comprendreu que la gent autòctona em cride més l’atenció .

5.- El espai: östgota es ampli i te als costats barres altes on pots descansar i veure el panorama desde una altura estratègica, la sala de Goteborg Nation està en el 4t pis de la Nation amb una escaleta de caragol que puja a la terrassa des de la que es veu quasi tot a la ciutat, ben rebonico.

Hi ha altres raons i també de més importants però no crec apropiat comentar-les per ací si esteu interessats ja sabeu, messengerejem o skypegem!

Us deixe un link on hi ha totes les nations, la majoria d’elles tenen galeries de fotos així que podeu entrar i veure com està el tema per ací, encara que no se si deuria fer-ho o demà mateixa vindreu a visitar-me…

NATIONS

(és el llistat de övriga nationen)

(Laguna i Paco, no us la toqueu massa)(No em faig responsable d’aquestos comentaris que puguen vindre a continuació, algun robot raro deu d’haver escrit el precedent i segurament depravants contestaran a la provocació)

A VORE SI COMENTEU ALGO PER FAVOR!

Ahir, dimecres, com la tradició mana, els erasmus vam eixir, primerament vam quedar els dos corridors que convivim a la mateixa planta de l’edifici per sopar conjuntament, aquest és el segon sopar que fem aixina però el primer al qual jo assistisc per culpa de tenir que tornar a fer l’exàmen a València. Doncs bé la idea del sopar era fer que cadascú fera prou menjar, postres, ensalades, plats…etc m’enteneu no? i després fer un buffet de manera que cadascú es ficara el que volguera en plan degustació.

Jo vaig aprofitar per fer la meua segona paella amb el garrofó que encara em quedava i no va durar ni 5 minuts, de fet li guardí en una fiambrera ( torne a repetir, mai taperuare!) a un amic i la dixi fora i algun cabró/na se la va quasi acabar. ens juntarem quasi 30 persones en la nostra cuina, comentar que aquesta setmana era el meu torn de mantenir neta la cuina, però gràcies al bon rotllo que hi ha al corridor quan arribí després de festa la gent que no havia eixit ho havia netejat quasi tot, mai deixeu netejar a una persona que no te ni idea de paelles la paella, NO li ficà oli!!!! per sort arribí a temps i el procés d’oxidació encara no era molt greu, sols superficial amb el que amb l’espart vaig subsanar tal heregia i li fiquí oli ( ullet a enginyers: Stop corrosion, prevent it before it starts!, no m’entendreu sino heu anat mai a tutories del tio Amigó)

Si algu sap qui es este tio de la dreta que ho diga, estava al sopar, parat , amb ixa cara que fica , de peu i ningú el coneixia, per favor envieu-me un meil si el coneixeu.

Després se n’anarem a VG (Västgöta Nation) de la qual ja soc membre i gaudisc de descompte del 50 %. El que passa es que encara no hi ha hagut cap dia que acabe de la Nation i diga, carai que bé m’ho he passat ara, aquesta setmana provarem altres nations així que ja us contaré.

A les nations fa mooolta calor, molta, Toti, prepara’t a suar si vens.

Una vegada ja tinc els elements necessàris per realitzar tal meravellós plat, avuí diumenge, com la tradició mana he fet la primera paella sueca oficial, si que ja havia fet una en una paelleta normal però com a assaig, avuí sols li ha faltat el conill, cosa que crec que podré conseguir a alguna carniseria però com a llebre. He comés un sacrilegi ho sé ja que he utilitzat arròs allargat i no redó però és perquè no l’he trobat, he preguntat i en teoria deuria d’haver ja que ací ixe arròs sols l’utilitzen per a fer arròs amb llet.

Bé us dixe una foto del resultat:

El sabor de moment la tecnologia no permet fer-vos-el arribar (tot arribarà) però no ha estat gens malament a pesar de tenir-la que fer entre els focs raros i en condicions no valencianes.