Doncs això que anem a passar el cap de setmana a Copenhaguen que està solament a 45 min d’ací, i me’n vaig ja.

Adéu

Hui ha estat un dia esgotador!, primer perque ahir em vaig gitar quasi a les 3 acabant els deures, ací deures és quasi un treball que vam fer l’any passat que comptava crec que un 20% o més de l’assignatura. El haver vingut a aquest lloc us ho he dit varies voltes també ha estat pel departament de Control, un dels millors que hi ha crec amb el que les assignatures que faig digam que no son fàcils que juntant amb que la setmana passada vaig fer prou el erasmus doncs aquesta setmana he pagat les conseqüències.  A part de que hui tenia classes de suec fins les 9:15 de la nit (Ja, jag talar lite svenska!) i almenys gràcies a Maria,  que ens ha convidat a sopar s’ha fet més lleu. Aquesta nit hi havia sopar double corridor també però aquesta vegada a l’altre i tampoc he pogut anar ja que era a les 19:30 i jo estava en suec.

Informe de visites:

Dimecres: Västgöta

Dijous: Östgota

Divendres: Goteborg

Hui: Torne Östgota o on els italians em porten.

Perquè dic que crec que m’he equivocat de Nation, per diverses raons comence a enumerarles i intentaré ser delicat, suave suave…

1.- Per primera vegada ixc d’una nation i dic, vaia tela! que bé m’ho he passat hui! ( no recorde exactament si foren ixes paraules textualment, però el feeling fou ixe)

2.- La música de östgota m’encantà, cal dir que en vastgota per ara tots els dies han ficat quasi la mateixa música i en el mateix ordre i no només això sino que molta d’ella no m’agrada, en Ostgota era més electrònica i de més qualitat, per a la meua poca experiència en aquestos camps, ja sabeu que soc alçador de cuernos, jo crec que no estava gens mal i el DJ feia realment de DJ

3.- El dia, cal dir que dijous de matí a primera hora ( 8 o’clock in da mornin) aquest primer periode tinc l’assignatura de Real Time Systems, tema algo difícil que es fa encara més si sols has dormit unes 4 hores.

4.- La gent, Västgöta és la nation on la majoria dels estudiants internacionals s’uneixen, jo per no trencar amb la tradició ho he fet, aquestes altres nations estan més al centre de la ciutat amb el que hi ha molta més gent autòctona, no es fan tans clans d’spanishitos ni tan internacionas, cal dir que de vegades val la pena molta gent internacional, però comprendreu que la gent autòctona em cride més l’atenció .

5.- El espai: östgota es ampli i te als costats barres altes on pots descansar i veure el panorama desde una altura estratègica, la sala de Goteborg Nation està en el 4t pis de la Nation amb una escaleta de caragol que puja a la terrassa des de la que es veu quasi tot a la ciutat, ben rebonico.

Hi ha altres raons i també de més importants però no crec apropiat comentar-les per ací si esteu interessats ja sabeu, messengerejem o skypegem!

Us deixe un link on hi ha totes les nations, la majoria d’elles tenen galeries de fotos així que podeu entrar i veure com està el tema per ací, encara que no se si deuria fer-ho o demà mateixa vindreu a visitar-me…

NATIONS

(és el llistat de övriga nationen)

(Laguna i Paco, no us la toqueu massa)(No em faig responsable d’aquestos comentaris que puguen vindre a continuació, algun robot raro deu d’haver escrit el precedent i segurament depravants contestaran a la provocació)

A VORE SI COMENTEU ALGO PER FAVOR!

Ahir, dimecres, com la tradició mana, els erasmus vam eixir, primerament vam quedar els dos corridors que convivim a la mateixa planta de l’edifici per sopar conjuntament, aquest és el segon sopar que fem aixina però el primer al qual jo assistisc per culpa de tenir que tornar a fer l’exàmen a València. Doncs bé la idea del sopar era fer que cadascú fera prou menjar, postres, ensalades, plats…etc m’enteneu no? i després fer un buffet de manera que cadascú es ficara el que volguera en plan degustació.

Jo vaig aprofitar per fer la meua segona paella amb el garrofó que encara em quedava i no va durar ni 5 minuts, de fet li guardí en una fiambrera ( torne a repetir, mai taperuare!) a un amic i la dixi fora i algun cabró/na se la va quasi acabar. ens juntarem quasi 30 persones en la nostra cuina, comentar que aquesta setmana era el meu torn de mantenir neta la cuina, però gràcies al bon rotllo que hi ha al corridor quan arribí després de festa la gent que no havia eixit ho havia netejat quasi tot, mai deixeu netejar a una persona que no te ni idea de paelles la paella, NO li ficà oli!!!! per sort arribí a temps i el procés d’oxidació encara no era molt greu, sols superficial amb el que amb l’espart vaig subsanar tal heregia i li fiquí oli ( ullet a enginyers: Stop corrosion, prevent it before it starts!, no m’entendreu sino heu anat mai a tutories del tio Amigó)

Si algu sap qui es este tio de la dreta que ho diga, estava al sopar, parat , amb ixa cara que fica , de peu i ningú el coneixia, per favor envieu-me un meil si el coneixeu.

Després se n’anarem a VG (Västgöta Nation) de la qual ja soc membre i gaudisc de descompte del 50 %. El que passa es que encara no hi ha hagut cap dia que acabe de la Nation i diga, carai que bé m’ho he passat ara, aquesta setmana provarem altres nations així que ja us contaré.

A les nations fa mooolta calor, molta, Toti, prepara’t a suar si vens.

Una vegada ja tinc els elements necessàris per realitzar tal meravellós plat, avuí diumenge, com la tradició mana he fet la primera paella sueca oficial, si que ja havia fet una en una paelleta normal però com a assaig, avuí sols li ha faltat el conill, cosa que crec que podré conseguir a alguna carniseria però com a llebre. He comés un sacrilegi ho sé ja que he utilitzat arròs allargat i no redó però és perquè no l’he trobat, he preguntat i en teoria deuria d’haver ja que ací ixe arròs sols l’utilitzen per a fer arròs amb llet.

Bé us dixe una foto del resultat:

El sabor de moment la tecnologia no permet fer-vos-el arribar (tot arribarà) però no ha estat gens malament a pesar de tenir-la que fer entre els focs raros i en condicions no valencianes.

Anit és una per a no recordar, tot va començar molt bé en una festa del corridor de Carmelo, un amic que estudia teleco, aquesta festa començava en que cadascú de cada habitació prepara una beguda que li agrade o que és típica del lloc on ve i tot el mon del corridor va canviant d’habitació en habitació ( com podeu anar comprovant els suecs beuen un muntó!) va estar bé, jo deuria haver estat allí ja que era privada però es que van ser molt lentos i quan arribí en teoria deurien d’haver acabat.

Després anarem a una “Salsa Party” ho fique entre cometes per dues raons, una perque de salsa res i l’altra perque de party tampoc, en teoria pintava molt bé, ballar salsa, un lloc prou bé ( old fire station és una residència que té una sala per fer festes) però no fou com esperavem, quan arribarem no hi havia quasi gent i la música era un poc remember però del cutre, cosa que no esperavem i no ens agradà pel que decidirem anar a una altra nation, Sydskanska, però com no, ja eren les 11 i pico i vam tornar a comprovar que a ixes hores no es pot entrar a cap Nation. A partir d’ací anarem vagant de residència en residència buscant festes les quals o bé estaven mortes o eren mooolt depriments amb el que tornarem a la salsa party que comçava a estar bé fins que vingué un securitas i ens la xapá amb el que acabarem jugant al poker a la meua sala d’estar.

Bé, crec que ja és hora d’anant actualitzant el blog, comencí prou bé actualitzant-lo quasi tots els dies però per culpa d’haver d’estudiar per a l’examen ha estat impossible ja que si tenia temps per poder postejar coses ací l’utilitzava per estudiar CAI i no sentr-me mal. La veritat és que és molt difícil estudiar ací mentre tot el món està de festa continuament, ja no només pel fet que tu estas estudiant sabent que tots estan de festa sino pel soroll de totes les festes que hi ha a la zona on visc jo. Sense comptar tampoc amb el veí de dalt que està aprenent a tocar la guitarra i es passa la vida repetint els mateixos acords. Però vinga, prou de queixar-se i renegar, continue informant des de les terres del nord:

Events que no he comentat:

8-9-06: Festa a casa Kiki: Kiki és una mentora sueca del meu amic Mario(Kiki és una manera curta ací de dir cristina ja que és un nom prou comú, no penseu mal!) , ens va convidar a una festeta de inici al seu pisset, la veritat és que estigué molt bé, fou la primera festa de suecs en la que sols erem uns poquets estudiants d’intercanvi: Mario, Martin, Benoir i jo, rodejats d’aborígens. Cada dia anem descobrint més la cultura sueca, una cosa que em crida molt l’atenció és el que és la propietat, per exemple, per a la festa cadasú ha de portar-se la seua beguda i com vegen que algú està provant algo s’enfaden, un altre exemple cultural és que ells per demanar una cigarreta no la demanen sino pregunten si la poden comprar. Després decidirem anar-se’n tots a una Nation, definitivament estic comprovant que més tard de les 22:30 és totalment impossible entrar en una. Per a colmo vam tenir la mala sort de que totes les sueques que havien vingut amb nosaltres poguerem entrar i nosaltres ens quedarem en un pam de nas però ve, dies de festa hi ha com a llonganisses així que anarem al corredor d’un amic per estar de tranquis i prou.

9-9-06: Crayfish Party: El crayfish és una espècie de carranc, molt paregut a les cigales i que és molt típic ací a suècia tenir una festa en la qual s’ingereixen grans quantitats d’aquestos acompanyats de molt d’alcohol. La festa consisteix en anar menjant aquestos i cada dos per tres es canta i es brinda i de vegada en quant amb xupitos els quals fan una olor moolt forta a alcohol. Amb el que un acaba menjant poquet si no té molta experiència, bevent molt i com comprendreu les conseqüències d’açò foren que unes 60 persones les que eren allí acabaren prou prou doblaes. Però no em malinterpreteu que seguisc com sempre . Després hi havia en teoria un DJ californià que per a mi no tenia ni idea, primer per als canvis i segon que mai li perdonaré que quan fique música per ballar i un està ballant amb altres xiques va i canvia a música rock i punk amb el que el ball es transforma simplement a botets i espentadetes, cosa que per a estar en un pub doncs molt bé però en un lloc de festa doncs pense que no toca… com la gent anava tan mal la festa a partir de les 12 de la nit va anar morint amb el que ens enterarem que hi havia 2 DJ fent house en un altre lloc i se n’anarem cap allà.

Ah se m’oblidava, a la festa hi ha que portar ficats aquestos barrets!

9-9-06(més tard):festa house: Genial, ens vam ajuntar també amb la gent del meu corridor per anar cap allí, aquesta era en la residència de Kalmar Nation, cal dir que no en Kalmar Nation que pareix que siga un poc aborrida. Aquesta residència té una zona prou ampla per a fer festes a la que donen les entrades dels corredors i algunes que altres habitacions, hi havia sofas i havien montat llums i unes taules per als DJ, no havia estat mai en una sesió house en directe, a pesar de ser música electrònica que de vegades em costa, sonava prou currat, es veia que entenien i s’ho curraven bastant. La veritat és que els suecs estaven com a bojos ballant. La llàstima és que me n’aní prou promte perquè havia d’estudiar al dia següent. Em contaren els amics amb els que estava que després anaren al piso d’uns suecs que estaven bastant bojos començant per un que tenia que tirar per tot arreu tot el que tenia a les mans fins un altre que es passà cuinant coses rares tot el rato o uns que es pegaven entre ells. Crec que si volguerem tindriem festes quasi gratis la majoria dels dies simplement entrant allà on parega que hi haja festa en els corridors i no crec que quasi ningú fique cap problema.

16-9-06: Tornada de València: La paraula que ho descriu és HORRIBLE, vaig eixir de casa a les 9 del matí i a la meua habitació no arribí fins les 12:30 de la nit. Vaig tenir que esperar a Stansted altres 6 hores però aquesta vegada és feu interminable al mateix temps que estava colapsaísim. vaig fer una cua de hora i mitja per facturar i això que aní a la cua només obriren el lloc per facturar. i després cuasi hora i mitja més per entrar a la zona de seguretat, sense la meua motxilla ja que em van fer facturar-la perque m’amenaçaren que amb el tamany que tenia no estaven segurs si em deixarien entrar-la a la zona de seguretat amb el que hauria de tornar a facturar i perdria l’avió, cosa que no desitjava ja que estava fins els collons. després em va tocar anar corrent cap a l’avió i per a colmo aquest venia amb retràs. A causa del retràs anava a perdre l’autobús des de Malmö fins Lund però almenys aquesta vegada la sort estava de la meua part, ho podem vore d’aquesta manera, ja que l’autobús de l’aeroport s’havia esconyat (el de Malmö) i el de Lund estava esperant a tots els passatgers, la putada fou que primer haguerem d’anar a Malmö i després a Lund que era desfer el camí. Finalment arribí a la meua habitació, em vaig dixar caure un poquet sobre el llit per descansar i em vaig despertar al dia següent a les 11 del matí amb la motxilla com a companya al llit, amb roba, amb la llum encesa sense saber on estava. Però per sort ja he tornat i sense cap problema serio i això si amb el alijo: Paella, piberoig, safrà, medicines, casalla (per als amics), i garrofó i bajoqueta!

Bé he tornat a Meliana per fer un piiiiiiiip, bé no, repiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiip examen de CAI (construcción y arquitectura industrial) la meua estada serà passatgera, suficient per minisaludar, carregar paella, safrá i piberoig, necessaris per socialitzar-se encara més a Lund.

Sent ser tan breu però estic rebentat, he estat més de 6 hores esperant a l’aeroport de Stansted a Londres per a que després un tio me sobara sencer mentre jo estava en els braços en creu i descalç, de moment no m’agraden ixes coses.

A partir de divendres seré més lliure, amb més temps per actualitzar el blog, us contaré lo ocorregut durant aquestos dies i per a poder tenir més oportunitats de festes.

bo, bona nit, i desitgeu-me sort que demà la necessite!

Finalment després de passar dies a soles al corridor i més avant en gent però que cadascú tenia els seus horaris i anava a la seua bola, anit vam quedar per sopar tots junts. Tenim una altra companya més, Maja, una xica de Sèrbia.

Per sopar vam fer espaguettis,senzills però currats, el mestre de cuina d’aquests fou Eddy, el suís ros que podeu veure a la dreta de la foto de dalt, jo vaig donar un toc amb unes gambetes al ajillo i un rebolicat d’espàrrecs amb allets tendres. Per a que esl italians els agradara els espaguetis penseu que estaven molt bons.

La intenció del sopar era també perquè parlarem de com fer els torns de neteja, veure si compravem coses en comú…. però finalment no traguerem res en clar, almenys algo és algo.

Despré hi havia festa gratis en el edifici de l’AF, un dels oficials de la universitat, es va juntar prou gent, el que passa és que arribàrem sobre les 12 i a les 2 ací solen tancar-ho tot amb el que fou breu però intensa.